POESIA
Jo he decidit fiquar una poesia per a cada moment del dia, segons com et sents en aquell moment.
Un dels poemes per quan et sents alegre:
De Carmen Gil, La palmera.
La palmera,
sandunguera,
con su tipo
quita el hipo.
Se cimbrea
y menea
con soltura
la cintura.
La sureña
es isleña,
muy delgada
y espigada.
Tan esbelta,
lleva suelta
su melena
de sirena.
Sentada en silla de anea,
con sus dátiles palmea
tarantos y seguirillas
en un tablao de Sevilla.
Aquesta poesia transmet alegría ,ja que explica i dona a entendre que una palmera també es pot divertir.
Un altre poesia que et permet aillarte del exterior i imaginar situacións de fantasía és Un passeig pel bosc de la fantasía, de Tania Kugai.
el bosque
lenta mente
palpita
dice:
verdor/obsequio/cielo
su cabeza es azul
y un verano lo atraviesa
sus piernas son
un bostezo seco
de raíces y barro
lenta mente
palpita
dice:
verdor/obsequio/cielo
su cabeza es azul
y un verano lo atraviesa
sus piernas son
un bostezo seco
de raíces y barro
És imaginatiu i et permet desconectar per imaginarte la teva propia "història" com tu vulguis i de la manera que vulguis.
Un altre poema per quan estás trist: De Joan Uback, Tardor Dragoniana.
Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.
Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d'elles res se n'en diu.
El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;
es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada