Per què sempre associem el número 13 amb la mala sort? Hi ha diverses explicacions. Entre elles està que hi havia 13 persones en l’Últim Sopar de Jesucrist i després va ser crucificat, que el codi de Hammurabi omet aquest nombre a la seva llista, que existeixen 13 esperits del mal, o que els calendaris només tenen dotze mesos.
Es tracta d’una superstició antiga fortament arrelada a la nostra cultura, fins al punt d’arribar a parlar d’una malaltia (triscadecafòbia) en aquelles persones que tenen por a aquest nombre. A Espanya i Llatinoamèrica els dimarts 13 es consideren de mal averany, i el mateix ocorre amb els divendres 13 a França i països anglosaxons.
Algunes dades curioses com el fet que s’eviti el 13 a la Fórmula 1, que en alguns portals s’ometi el número 13 o que a Madrid no existeixi la línia 13 d’autobús, demostren aquest recel a la nostra societat. Altres dades revelen com la vida d’una persona com Richard Wagner sembla estar lligada a aquest nombre, va néixer en un any acabat en 13, la suma de les lletres del seu nom i cognom són 13, els nombres del seu any de naixement (1813) sumen també 13, va compondre 13 òperes i va morir un dia 13.
Se sol dir: “En dimarts 13 no et casis ni t’embarquis, ni de la teva família t’apartis”. A França, per exemple, mai se li dóna a una casa el número tretze a la seva adreça. A Itàlia, la loteria nacional omet aquest nombre i les línies aèries internacionals també ho fan en els seients dels avions. Als Estats Units, els edificis gratacels i departaments donen al pis que segueix al 12 el número 14.
Però també existeixen els qui diuen que el número 13 els porta sort. I molt més els dimarts o divendres tretze....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada