INTERVENCIÓ DE L'ALUMNAT D'ESO 2B A L'ASSAMBLEA DEL 07.11.14
Introducció
Hola a tothom. Em
dic Anna B. i us presentaré la nostra intervenció d’avui. L’altre dia vam
estar parlant del tema “Guerra i Violència” a tutoria, però des de la nostra
pròpia experiència, com a nois i noies de dotze i tretze anys. Per sort, cap de
nosaltres s’ha vist involucrat en cap guerra, ni ha patit les conseqüències de viure
en mig d’un conflicte social o armat. Tot el que hem vist ha estat per la tele o a
través d’un vídeo joc o llegint llibre. Però això no vol
dir que en algun moment de la nostra vida algun de nosaltres no hagi vist o no
hagi patit, directament o indirectament, un acte violent.
Els meus companys i
companyes de classe us parlaran de les quatre formes de violència que pensem existeixen
al món.
Violència Verbal
Hola, em dic César
R. i us parlaré de la violència verbal. Potser és la més
comuna perquè sovint acostumem a substituir l’agressió física per l’insult. És
més fàcil insultar algú que barallar-se. Sobretot perquè
dos no es barallen si un no vol. Segur que en algun
moment de la nostra vida hem insultat algú o ens han insultat. I estic segur que a ningú li agrada o li fa sentir millor. L’insult és una paraula que es diu buscant fer mal a la persona que l’escolta. Però que, d'alguna manera, acaba fent mal també a la persona
que la diu.
L’ insult, el
menyspreu, la desqualificació personal ... són actes que contenen violència ...
Pensem abans d'actuar. Posem-nos en la pell de l'altra. Demanar disculpes és molt fàcil. Però de vegades no és suficient.
Violència Física
Hola, em dic Oriol
Ll. i us parlaré de la violència física. Quan passem de
l’insult a l’agressió física la cosa es complica. Totes dues
agressions busquen fer mal. La física pot començar de la manera més “tonta”, amb
un simple cop de peu o una empenta, i pot acabar en una baralla on totes les
parts implicades acaben fent-se mal, físicament i moralment. Pensem que és en
aquests casos on els amics de veritat haurien de mirar d’ajudar, en la resolució
del conflicte abans aquest no es faci més gran i més difícil de resoldre. Si la violència
física ens arriba des de persones adultes hem de buscar ajuda d’un altre adult
perquè no estem en condició d' igual a igual i no tenim ni les eines ni els mitjans per
resoldre-ho nosaltres mateixos.
Violència Psicològica
Hola. Em dic Ana D.
i us parlaré de la violència psicològica.Estic segura que
tothom aquí sap el que és el “bullying”
i quines poden ser les seves conseqüències. És per això que no
parlaré ni del que és “fer bullying” ni de les seves conseqüències. A
més, els meus companys ja l’han tractat, d’alguna manera, abans, al parlar de
la violència física i verbal.
La meva intervenció
vol ser una reflexió en veu alta, i compartida amb tots vosaltres:
- la violència
psicològica no és visible i els danys que provoca poden arribar a ser més greus
que els físics
- mirem de tractar sempre els altres com volem que ens tractin a nosaltres
- tothom és
perfecte a la seva manera, no busquem la uniformitat, sino la diveristat.
Com
diuen els nens de l’anunci, 50 és millor que 10.
Violència des de l’estat / des del govern
Hola, em dic Oriol
V. A nosaltres ens a tocat la violència que es fa des de l’estat. Posaré un
exemple perquè s’entengui millor el que us vull explicar:
Imagino que tothom sap que a Rússia, la
homosexualitat està “prohibida”.
Doncs, l'altre dia,
el coofundador d'Appel, va sortir de l'armari i poc després, en una plaça
pública a una ciutat, van retirar un iphone de 2 x 1.5 metres d'alçada, perquè
deien que feia publicitat a favor de la homosexualitat. Aquest fet ens
mostra que la homosexualitat està encara considerada, en alguns països, com a
malaltia, i no com a opció sexual. Al nostre país el matrimoni entre persones
del mateix sexe fa temps que és legal però encara podem escoltar insults als
homosexuals, només pel fet de ser-ho. Els governs canvien
i les idees també. Crec que les persones hauríem de tenir, sempre, dret a ser i
mostrar-nos com som sense tenir por ni del "què diran" ni del "què faran".
Hi trobo molt a faltar una foto de cada un d'aquests alumnes!
ResponEliminaSi ho faig amb les fotos que els vaig fer el dia de la sortida al port em guanyo un enemic de per vida ... jajajajajajaja. I com deia la nosra ben estimada Mayra Gómez Kemp: "hasta ahí puedo leer". jajajajajajajaja.
Elimina