LA VIOLÈNCIA

INTERVENCIÓ DE L'ALUMNAT D'ESO 2B A L'ASSAMBLEA DEL 07.11.14

Introducció

Hola a tothom. Em dic Anna B. i us presentaré la nostra intervenció d’avui. L’altre dia vam estar parlant del tema “Guerra i Violència” a tutoria, però des de la nostra pròpia experiència, com a nois i noies de dotze i tretze anys. Per sort, cap de nosaltres s’ha vist involucrat en cap guerra, ni ha patit les conseqüències de viure en mig d’un conflicte social o armat. Tot el que hem vist ha estat per la tele o a través d’un vídeo joc o llegint llibre. Però això no vol dir que en algun moment de la nostra vida algun de nosaltres no hagi vist o no hagi patit, directament o indirectament, un acte violent.

Els meus companys i companyes de classe us parlaran de les quatre formes de violència que pensem existeixen al món.

Violència Verbal

Hola, em dic César R. i us parlaré de la violència verbal. Potser és la més comuna perquè sovint acostumem a substituir l’agressió física per l’insult. És més fàcil insultar algú que barallar-se. Sobretot perquè dos no es barallen si un no vol. Segur que en algun moment de la nostra vida hem insultat algú o ens han insultat. I estic segur que a ningú li agrada o li fa sentir millor. L’insult és una paraula que es diu buscant fer mal a la persona que l’escolta. Però que, d'alguna manera, acaba fent mal també a la persona que la diu.

L’ insult, el menyspreu, la desqualificació personal ... són actes que contenen violència ... Pensem abans d'actuar. Posem-nos en la pell de l'altra. Demanar disculpes és molt fàcil. Però de vegades no és suficient.

Violència Física

Hola, em dic Oriol Ll. i us parlaré de la violència física. Quan passem de l’insult a l’agressió física la cosa es complica. Totes dues agressions busquen fer mal. La física pot començar de la manera més “tonta”, amb un simple cop de peu o una empenta, i pot acabar en una baralla on totes les parts implicades acaben fent-se mal, físicament i moralment. Pensem que és en aquests casos on els amics de veritat haurien de mirar d’ajudar, en la resolució del conflicte abans aquest no es faci més gran i més difícil de resoldre. Si la violència física ens arriba des de persones adultes hem de buscar ajuda d’un altre adult perquè no estem en condició d' igual a igual i no tenim ni les eines ni els mitjans per resoldre-ho nosaltres mateixos.

Violència Psicològica

Hola. Em dic Ana D. i us parlaré de la violència psicològica.Estic segura que tothom aquí  sap el que és el “bullying” i quines poden ser les seves conseqüències. És per això que no parlaré ni del que és “fer bullying” ni de les seves conseqüències. A més, els meus companys ja l’han tractat, d’alguna manera, abans, al parlar de la violència física i verbal. 

La meva intervenció vol ser una reflexió en veu alta, i compartida amb tots vosaltres:

- la violència psicològica no és visible i els danys que provoca poden arribar a ser més greus que els físics

- mirem de tractar sempre els altres com volem que ens tractin a nosaltres

- tothom és perfecte a la seva manera, no busquem la uniformitat, sino la diveristat. 

Com diuen els nens de l’anunci, 50 és millor que 10.

Violència des de l’estat / des del govern

Hola, em dic Oriol V. A nosaltres ens a tocat la violència que es fa des de l’estat. Posaré un exemple perquè s’entengui millor el que us vull explicar:

Imagino que tothom sap que a Rússia, la homosexualitat està “prohibida”.

Doncs, l'altre dia, el coofundador d'Appel, va sortir de l'armari i poc després, en una plaça pública a una ciutat, van retirar un iphone de 2 x 1.5 metres d'alçada, perquè deien que feia publicitat a favor de la homosexualitat. Aquest fet ens mostra que la homosexualitat està encara considerada, en alguns països, com a malaltia, i no com a opció sexual. Al nostre país el matrimoni entre persones del mateix sexe fa temps que és legal però encara podem escoltar insults als homosexuals, només pel fet de ser-ho. Els governs canvien i les idees també. Crec que les persones hauríem de tenir, sempre, dret a ser i mostrar-nos com som sense tenir por ni del "què diran" ni del "què faran".