Pol·linització

La pol·linització consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l’estam fins a l’estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà. Es tracta, per tant, d'un pas important en la reproducció de les plantes amb llavors, de manera que els diversos grups d’espermatòfits han adquirit evolutivament mecanismes de pol·linització complexos i molt eficients.
A voltes, es dóna el fenomen de l'autogàmia quan una flor es pol·linitza amb el seu mateix pol·len (autopol·linització).

Esquema de la formació de micròspores

 

 Androceu o conjunt d'estams d'una flor

L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors de la flor.
Les angiospermes o magnoliofitins, plantes amb flor (Magnoliophyta, Anthophyta o Angiospermae) és un fílum que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals. Pertanyen a aquest grup gairebé totes les plantes arbustives i herbàcies, la major part dels arbres, amb l'excepció dels pins i d'altres coníferes, i plantes més especialitzades.
L'estigma d'una flor és la part superior i receptiva d'un pistil, la part del gineceu que rep el pol·len durant la pol·linització. Aquesta paraula deriva del grec on significa "marca".

 Estigma estrellat de Papaver somniferu

  El pinyó d'una gimnosperma com el pi pinyer resta lliure dins la pinya

  Esquema d'un primordi seminal en les gimnospermes i angiospermes

Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatòfits).
Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí ocorre el grup angiosperma) sinó que queden lliures en una pinya o estructures semblants. Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pol·len i megaspores retingudes en un òvul.
Micròpil: orifici apical del tegument o els teguments del primordi seminal.
Unes 308.000 espècies de plantes depenen de la pollinització per a la seva supervivència.

800 anys aC els antics assiris ja sabien que calia que el pol·len passés dels òrgans masculins de la flor als femenins perquè les plantes donessin fruit.

La pol·linització pot ser directa quan el pol·len cau al pistil de la mateixa flor; o pot ser encreuada quan el pol·len d'una flor fecunda un òvul d'una altra flor del mateix tipus. Tot i això la tipologia de la pol·linització ve donada pel mitjà de transport o vector. Els vectors passius (aire i aigua) provoquen pol·linitzacions poc precises, mentre que els vectors actius (animals de diversos grups) fan possibles uns tipus de pol·linització més eficient.
Anemofília: la pol·linització es fa amb l'ajut del vent.
Hidrofília: l'aigua líquida és el vehicle que transporta el pol·len. Aquest és el cas, per exemple, de les plantes aquàtiques.
Entomofília: la pol·linització es fa amb la col·laboració dels insectes; els principals pol·linitzadors pertanyen al tipus dels apiformes seguits dels dípters.
Zoofília: la transferència del pol·len es fa gràcies a vertebrats, especialment d'ocells, però també els quiròpters i fins i tot els lèmurs.

La desaparició de les abelles.
Hi ha gairebé 20.000 espècies d'abelles o “antòfils”, paraula grega que significa “que estima les flors”. Són insectes himenòpters dins de la superfamília apoidea. Els primers pol·linitzadors van ser els escarabats i les mosques, però l'especialització de les abelles les va portar a ser més eficients. Les plantes amb flors o angiospermes, de les quals hi ha unes 400.000 espècies, van sorgir ràpidament fa uns 130 milions d'anys, quan encara no existien abelles però sí altres insectes pol·linitzadors.
En 2006 els apicultors van començar a notar que les abelles morien, o millor, desapareixien. En una conducta atípica, les obreres abandonaven la reina i volaven fins a morir lluny; a elles els agrada morir fora del rusc, per no donar treball de neteja a les seves companyes. Al principi no hi havia explicació pel que es va anomenar “el col·lapse de les colònies”, que ja va provocar la pèrdua del 90 per cent dels ruscs als Estats Units.
Les conjectures es van dirigir a l'escalfament global com a responsable de la mortalitat, uns altres parlaven dels pesticides sistèmic i alguns van responsabilitzar als telèfons cel·lulars i a la possibilitat que la multiplicació de senyals electrònics desorientin a les abelles.
Però a poc a poc l'atenció es va ser dirigint als agrotòxics i neurotòxics, i dins d'ells als neonicotinoids que Syngenta, Monsanto i Bayer comercialitzen a tot el món per tractar les llavors modificades genèticament. El greu és que les abelles són insubstituïbles en la cadena biològica, són un factor decisiu en la pol·linització i en la producció de gairebé tot l'aliment d'homes i animals.
Al món l'agricultura depèn en el 70 per cent dels petits insectes i el 84 per cent a Europa. Si les abelles desapareguessin, es produiria una catàstrofe alimentària global, amb gran pujada de preus dels aliments.
“Si les abelles desapareguessin de la terra, a l'home només li quedarien quatre anys de vida; sense abelles no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni homes”, és la contundent frase atribuïda a Albert Einstein, molt poc propens a prediccions apocalíptiques. Però si a més considerem l'efecte de la pol·linització en la vida de les selves i boscos, l'apocalipsi implícit en les paraules atribuïdes a Einstein es torna una possibilitat palpable.

Apis mel·lífera pol·linitzant una flor de préssec

Apis "previnguda" intentant salvar la pell