Ver ver aras lama

Jo i la Sandra hem estat buscant informació sobre aquest joc i hem fet una representació de com seria la posició i inicial abans de començar a jugar

També hem fet un video on expliquem com es juga i les normes del joc

No hi hem pogut jugar però creiem que és un joc molt interessant on s'ha de fer servir l'estreteja i la rapidesa.

També hem fet l'explicació del joc en una cartolina.

Material necessari: 6 aros, 6 pilotes

Anna Borràs

Sandra García

Jocs: Cheia

País: Mozambique

Como se juega:

Se forma equipos de 8 a 12 jugadores. En un terreno de juego se distribuyen 6 conos iguales y se coloca uno de diferente color en el centro. Un jugador del primer equipo se coloca al lado del cono central. El resto de jugadores del equipo esperan su turno. Alrededor del perímetro de juego se sitúan los jugadores del segundo equipo. El jugador central tiene que recoger los conos de uno en uno y depositar-los encima del cono central, evitando que los jugadores contrarios le impacten con los balones. Si no es alcanzado por ninguna pelota consigue un punto y otro jugador de su equipo lo reemplaza, acumulando puntos para el equipo. En caso contrario queda eliminado. Pasarán todos los participantes de ambos equipos por el rol de centro y ganará el equipo que más puntos haya acumulado.
Si un jugador coge una al vuelo puede lanzar-la hacia donde desee.

Material:
- Tizas
- Conos
- Pelotas

Echo por: Noelia Vazquez i Pol Rodriguez.

"SCHOOL OF SARDINES"

 Aquest joc ve del Canadà

• Només una persona s'ha d'amagar

• La resta ha de contar fins a 100 mentre l'altre s'amaga

• Quan acaben aquests l'han d'anar a buscar

• Quan algú el troba s'ha d'amagar amb l'altre

• El lloc on s'amaga s'anira omplint poc a poc (com si fos un pot de sardines)

• L'últim a trobar el lloc on s'han amagat perd i ha de començar sent el que s'amaga a la següent partida

2n Trimestre de Jocs Reciclats

Durant tot aquest segon trimestres hem fet moltes propostes de jocs diferents, però no totes s'han pogut complir i/o acabar:

1-Els escacs amb persones:  Es tractava de dibuixar en una cartolina la fitxa que t'havia tocat.

Després es retalla un paper  en forma allargada per lligar-ho al voltant del cap com una cinta.

Aquesta activitat no es va poder finalitzar.

2- La Bandera: Vam sortir al bosc i vam jugar a la bandera però amb una diferència: un lloc a la meitat dels dos camps //. En aquesta meitat hi havia un espai neutral on no es podia pillar cap membre dels equips i on es podia descansar.

3-El jeu du Muchoir: És el joc del Mocador. Cadascun era un número, però en lloc de dir els números en Català, els dèiem en Francès.

4-Le bouchon ninja: Es juga amb la tapa rodona, (per exemple d'un bric de llet). Aquests taps es col·locaven a la  mà. Es tractava de llençar les dels companys però un mateix no es podia aguantar el tap, en aquest cas el jugador era eliminat.
Quan ja només quedaven cinc o així, vam jugar a que només els hi podiem tirar a aquests cinc finalistes i ells a nosalteres (entre els no finalistes no ens els podiem tirar i entre finalistes tampoc)

5-Jocs de taula: ja que un dia va ploure vam estar jugant a jocs de taula. I també hi va haver un dia que vam fer lliure.

JOCS D'AQUEST TRIMESTRE

Aquest trimestre em jugat a varis jocs.

ESCACS GEGANTS / HUMANS:
Hem fet uns escacs amb persones i em fet una o dos partides.
Del meu grup, l má era la Aida, i el rei i la reina, la Gala i la Nerea.

BOTE BOTE:
Hem agafat una ampolla i li hem posat unes pedres a dins perque pesi més.
Hem estat jugant al descampat que hi ha al costat de l'institud.

EL MOCADOR:
Encara que només haguem jugat 1 sessió, jo el poso com a un joc que hem jugat aquest trimestre.

NIN-JA:
És un joc que encara no havia jugat mai.
Es juga posante un tap d'ampolla a la mà i intentar treure-li la pilota als teus companys (només donant-li a la mà).

El Criquet de Gran Bretenya

-El criquet és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips d'onze jugadors cadascun sobre un camp de joc ovalat o circular d'herba al centre del qual hi ha un rectangle de 20,12 metres de llarg i 3 m d'amplada anomenat pista.
-L'origen del criquet és la referència escrita no qüestionada més antiga es remuntaria a mitjans del segle XVI. El 1598 apareix citat el creckett com un joc que es jugava a l'escola 50 anys abans a Guildford, al comtat anglès de Serrey. Es creu que originalment era un joc de nens, però les referències indiquen que al voltant del 1610 ja havia començat a ser practicat pels adults i la primera referència de partits entre equips de diferents pobles apareix poc després: el 1624.

La pilota basca

 

És un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una

paret d'un frontó. L'estil directe jugar encarats separats per una línia en el terra era el més popular fins mitjans segle XIX, i, avui en dia, només és practicat a la vall de Baztan.

Excursió a Can Sala de Baix

Can sala de Baix és una masia molt antiga, és una obra popular gòtica del renaixement XVII, XIX, ubicada sota el castell de Cervelló. Destaca la capella dedicada a Santa Maria dels Dolors. Te un portal molt antic decorat amb escultures (un escut franquejat per dos àngels, medallons amb retrats de personatges, i la figura d'un gos).

L'excursió pot durar entre 1-2 hores.

Per arribar-hi des de l'institut hem d'anar pel carrer Major fins arribar al carrer Joaquin Mensa, girar a la dreta per agafar el carrer Vidriers per continuar pel carrer Barons De Cervelló fins arribar al camí de Santa Maria (ITINERARI).

Durant l'excursió podem gaudir de la flora (falgueres, enzines, cireres de pastor...) i la fauna (esquirols, porcs senglars, ocells diferents...). També ens trobem amb roques grans de color granatós amb formes estranyes (un cap d'un dinosaure, una calavera...).

No podem visitar-la per dins (perquè és una masia particular) però si per fora, ja que el camí de Santa Maria, passa pel mig de la masia.

Com a primer joc proposo el "pi-cuento" que és com el joc de "fet i amagat" però amb algunes normes diferents, com és que la persona que para ha d'estar amb els braços estirats (no cara a la paret), amb els ulls tancats i contar fins a 50, donar tres passes amb els ulls oberts, si no troba a ningú torna a dir "pi-cuento" i tots els que estaven amagats han de tornar a sortir i picar-li el braç dient "pi-(el seu nom)"  i ha de tornar a tancar els ulls i contar fins a 49, i així fins que troba algú.

Un altre joc, molt divertit, que proposo és el joc d'amagar la bandera, que consisteix en fer dos equips i cada un d'ells amaga una bandera (per exemple un mocador) i l'altre equip ha d'anar a buscar-ho i guanya l'equip que el troba abans

També proposo fer tots junts una excursió pel camí de Santa Maria per arribar a Can Sala de Dalt així poder veure diferències entre una masia i l'altre i de pas visitar la gossera que hi ha a Can Sala de Dalt.

                                                         

        CAN SALA DE DALT

     







                     
                               JOC DE LA BANDERA                                           PI CUENTO

ITINERARI

   
                                                                                                                                Raúl Naya Romero

GRÈCIA

Grècia, seu dels primers Jocs Olímpics moderns, té una gran tradició en el món de l'esport. La selecció de futbol de Grèciaguanyà l'Eurocopa 2004, el major èxit del futbol grec. La lliga grega de futbol és la competició professional més important del país. Els clubs de futbol més destacats són Olympiacos, Panathinaikos, AEK Atenes, PAOK i Aris. El segon esport més important és el basquetbol. La selecció grega guanyà el Campionat d'Europa dos cops els anys 1987 i 2005,Altres esports importants són el waterpolo i el voleibol. Els clubs de futbol grecs són entitats esportives amb seccions en tots aquests esports. El criquet, i l'handbol també són molt populars a Corfú i Veroia respectivament. Grècia ha estat seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1896 i 2004.

Estadi Olímpic d'Atenes

Mapa de Grècia

Esports d'australia

Criquet

Els australians han jugat al criquet durant més de 200 anys i és un dels nostres esports més populars. Durant l'estiu, juguem a aquest esport en picnics, barbacoes, platges i parcs. L'equip de criquet australià, amb les seves característiques grans gorres de color verd, és un dels principals equips del món. La competició consta de sèries de prova que duren entre tres i cinc dies, els partits One Day Internationals (tornejos internacionals d'un dia) i la sèrie Twenty20. També es competeix a The Ashes, on Austràlia i Anglaterra competeixen per les restes carbonitzades d'un wicket. El nostre partit més famós és probablement el partit internacional del Boxing Day (26 de desembre), que se celebra al MCG de Melbourne. Entre els herois del criquet australians podem destacar Sir Donald Bradman, Ritchie Benaud, els germans Chappell, els germans Waugh, Shane Warne i Glen McGrath.

 

  




Tennis

Cada gener, Austràlia es converteix en la seu del tennis internacional, albergant una sèrie de tornejos previs a l'Open d'Austràlia. La Hopman Cup de Perth inaugura la temporada, on vuit prestigiosos equips de dobles competeixen per un trofeu, amb forma de pilota de tennis, cobert amb incrustacions de diamants de la regió de Kimberley. En la primera setmana de gener, els principals tennistes masculins es preparen per a l'Open d'Austràlia en el torneig Brisbane International. Les estrelles de tennis femenines posen a punt els seus serveis al Moorilla Hobart International, una setmana després. Les estrelles del tennis es dirigeixen a Sydney per disputar el torneig Medibank International, abans que tingui lloc l'Open d'Austràlia de Melbourne a finals de mes. És el primer dels quatre tornejos del Grand Slam, els altres tres són el Roland Garros, Wimbledon i l'Open dels EUA.

  





Futbol (també conegut a Austràlia com "soccer")

El primer equip de futbol nacional d'Austràlia es va crear el 1922 durant una visita de l'equip de Nova Zelanda. El 1974, Austràlia va fer la seva primera aparició en les finals de la Copa del Món a Alemanya Occidental. Avui en dia, l'equip nacional (els Socceroos) compta amb algunes Copes del Món a l'esquena i està recollint triomfs en el circuit internacional. Els Socceroos s'han classificat per a la Copa del món de 2010 a Sud-àfrica, sense perdre ni un sol partit. Tota la nació seguirà amb orgull els seus progressos en cada ronda de la competició.

 

Rugby a 15

L'equip de Rugbi a 15 d'Austràlia són els Wallabies i cada any, abillats amb la seva equipació verda i daurada, competeixen contra Nova Zelanda i Sud-àfrica en les sèrie de les Tres Nacions. Els seus batalles al camp amb els All-Blacks de Nova Zelanda formen part de la Bledisloe Cup, mentre que els partits amb Sud-àfrica formen part de la Mandela Challenge Plate. Cada quatre anys, Austràlia competeix amb països que juguen al rugbi de tots els racons del món a la Copa Mundial de Rugbi. Set ex-jugadors australians, inclòs Nick Farr-Jones, han ingressat al Saló de la Fama Internacional del Rugby. Els equips estatals d'Austràlia juguen entre ells i amb els equips de Nova Zelanda i Sud-àfrica en el torneig Super 14.

 

Maratons

Els maratons són un dels esdeveniments més importants en el calendari esportiu d'Austràlia, i la majoria d'aquests esdeveniments compten també amb proves de mitja marató i carreres de 5 km i 10 km. El Great Ocean Road International Marathon té lloc al maig, i el conegut Gold Course Airport Marathon reuneix corredors de fons de tots els racons del món, al juny. Cada agost, corredors d'elit i milers d'habitants de Sydney participen a la City to Surf, una pintoresca cursa de 14 km entre la ciutat i la platja de Bondi Beach. El Sydney Running Festival se celebra al setembre, amb diferents recorreguts que s'adapten a diferents nivells de preparació física. La marató de 42 km comença a Milsons Point, passa pel Pont del Port, i el centre-oest de Sydney i el CBD fins arribar al Centennial Park.

                                                                  

                                                                                                Gerard Quirós i Ayman El emrani