El bloc de 4 d'ESO. Curs '16-17

                                  Un altre any estel·lar


Cada any passen moltes coses en el camp de l'astronàutica. En aquest any han tingut lloc tres nous esdeveniments que són un enciam espacial, la descoberta d'un planeta molt similar a la terra i per últim però no per això menys important, l'exploració de Plutó de molt a prop amb una sonda. He buscat notícies sobre cada tema i he fet un resum de cadascun d'aquests temes. Fins i tot he fet un vídeo (amb una mica d'ajuda del meu pare) sobre l'exploració de Plutó.


                                                          Enciam espacial.
El dia 10 d'agost 2015 la tripulació de l'Estació Espacial Internacional ha provat la varietat d'enciam que han conreat durant les últimes setmanes a l'espai. Es tracta d'una fita en el pla per proveir d'aliments frescos a futures missions espacials de llarga durada.
Els astronautes es van menjar solament la meitat d'aquest enciam d'aspecte porpra i van empaquetar l'altra meitat per a la seva posterior anàlisi a la Terra.
Aquest enciam és d'una varietat que han batejat com "Outredgeous" (un joc entre les paraules 'extravagant' i 'vermell', en anglès).
La intenció de la NASA és aconseguir que la nau contingui el seu propi hort espacial del qual els astronautes es facin càrrec, també com una forma de proporcionar-los un entreteniment fora de les dures tasques rutinàries. També és una manera d'aprovisionar de fruites, verdures i oxigeno les futures missions de molt llarga durada i/o de colonització espacial.
Els equips de psicòlegs de l'agència també afirmen que la presència de plantes poden millorar l'estat d'ànim de les tripulacions, alguna cosa vital en viatges tan llargs com el què els portaria a Mart en un futur.
Finalment els estudis duts a terme servirien també per millorar i racionalitzar els cultius a la terra.
Enllaços:
https://youtu.be/D_723qwjULM
http://www.nasa.gov/mission_pages/station/research/news/meals_ready_to_eat 


                                                            Missió Kepler
El repte de la Missió Kepler (del nom de Johannes Kepler, científic, astrònom i matemàtic alemany, conegut fonamentalment per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol) és trobar planetes terrestres, és a dir de la meitat a dues vegades la grandària de la Terra i especialment els que estan a la zona habitable del seu propi estel, on podria existir aigua líquida.
La missió es duu a terme amb el satèl·lit artificial del mateix nom que orbita al voltant del sol.
Quan un planeta passa per davant del seu estel, l'esdeveniment (vist per un observador) es diu "trànsit". Els trànsits de planetes produeixen un petit canvi en la lluentor del seu estel. Aquest canvi ha de ser periòdic si és causat per un planeta. A més, tots els trànsits produïts pel mateix planeta han de ser de la mateixa amplitud en la lluentor i en la durada, proporcionant així un senyal altament repetible i un mètode fiable de detecció.
Una vegada detectat el trànsit, la grandària de l'òrbita del planeta pot calcular-se a partir del període i la massa de l'estel usant la tercera llei de Kepler que diu que el quadrat dels períodes de l'òrbita dels planetes és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol. La grandària del planeta es troba mesurant l'amplitud del trànsit (l'atenuació que té la lluentor de l'estel) i la grandària de l'estel. Amb la grandària orbital i la temperatura de l'estel, es pot calcular la temperatura característica del planeta. Conèixer la temperatura d'un planeta és clau per saber si el planeta és o no habitable. Solament els planetes amb temperatures moderades són habitables i proporcionen condicions per a la vida similars a les oposades a la Terra.
Kepler-452b, el candidat a ser la nova Terra
L'equip de científics que analitza els quatre anys de dades recollides per la missió Kepler de la NASA, ha publicat un nou catàleg de possibles mons habitables.
Aquest catàleg servirà perquè els astrònoms puguin determinar millor el nombre de planetes petits i freds, els millors candidats per albergar la vida. Els experts han destacat 12 candidats; d'aquests, Kepler-452b és el primer a ser confirmat com un planeta. A una distància de 1.400 anys llum de la terra, Kepler-452b acompanya un estel que les seves característiques són molt similars al Sol i orbita al seu al voltant a la mateixa distància que la Terra gira al voltant del Sol. Aquest nou món ens porta un pas més prop de comprendre quants planetes habitables estan aquí fora.
L'estel de Kepler-452b, encara que és similar en grandària i lluentor al Sol, té 1.500 milions d'anys més. Aquest objecte pot donar pistes als astrònoms sobre com pot ser el futur del Sol i, al mateix temps, de la Terra.
Kepler 452b podria estar experimentant ara el que a la Terra passarà dins de més de mil milions d'anys.
Eventuals comunicacions amb civilitzacions residents es podrien fer amb llenguatge matemàtic: nombres primers, teorema de Pitàgores, numero Pi, etc.
El problema és que entre una comunicació i l'altra passarien 2800 anys (1400 per a l'anada i 1400 per a la volta). La imatge que es veu ara del Kepler 452b va sortir a l'època de la caiguda de l'Imperi Romà.
Enllaços:
 http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/celeste/kepler/kepler.htm


                                                               Missió New Horizons
La missió New Horizons és una missió espacial no tripulada de la NASA destinada a explorar Plutó, els seus satèl·lits i, successivament, altres Objectes del Cinturó de Kuiper... més enllà de Plutó. La sonda es va llançar fa més de nou anys i ja porta recorregut un llarg camí; fa uns dies va arribar al punt més prop a Plutó i encara en té per molts anys abans d'esgotar la seva missió. Tot seguit hi ha un vídeo que explica una mica la seva historia.