EL BERIMBAU

 EL BERIMBAU

El berimbau és un instrument de corda semblat a l'arc musical, fet d'una vara de fusta flexible i un filferro, als quals s'agrega una caxixi i una carabassa, que fa les vegades de caixa de ressonància. El berimbao és d'origen angolès. Aquest instrument va
ser portat pels esclaus angolesos a Brasil, on s'utilitza per acompanyar una lluita acrobàtica anomenada "capoeira". Aquesta espècie d'arc està compost per tres elements:

• Una vara de fusta flexible arquejada, d'entre 1,5 i 1,7 m.
• Una corda de filferro tibada entre els extrems de la vara.
• En la seva part inferior té lligada una carabassa amb el fons tallat (perquè funcioni com a caixa de ressonància) i un caxixi.

El caxixi és un instrument idiòfon d'origen africà. És un petit cistell de palla trenada, de forma acampanada que pot tenir diverses grandàries i pot ser doble o triple; l'obertura es tanca amb una rodanxa de carabassa i compta amb un rosteix en la part superior. Posseeix trossos d'acrílic, arròs o llavors seques en el seu interior per fer-ho sonar.
El tocador de berimbao usa la mà esquerra (o dreta depenent si és esquerrà) per subjectar l'instrument i amb una pedra o una moneda (dobrão) estreny més o menys la corda, mentre amb la mà dreta la percudeix amb un pal.
La mà dreta (o esquerra depenent si és esquerrà) que sosté la vareta entre el polze i l'índex, sosté també al caxixi amb els dits mitjà i anul·lar. D'aquesta manera cada cop de la vareta sobre la corda del berimbau és acompanyada pel so sec i vegetal del caxixi.

Caixixi                                                                Tres berimbaos

CONSTRUINT UN BERIMBLASTIC

LA CAPOEIRA

La capoeira és una expressió cultural que engloba diverses facetes. La més coneguda és la faceta d'art marcial, encara que la resta són igual d'importants: la faceta musical i d'expressió corporal, la faceta oral/lingüística i la faceta tradicional.
Els orígens es remunten al segle XVI, aproximadament, quan Brasil estava sota el domini de Portugal. Les seves arrels vénen del país africà d'Angola, on els negres feien balls amb música. Degut a l'esclavitud, la població africana portada al Brasil va necessitar camuflar aquest art marcial fent-lo semblar un ball, ja que els portuguesos els prohibien lluitar o practicar qualsevol tipus d'esport.
Els negres es reunien als campaments per practicar la capoeira que els servia per diverses coses: per descarregar tensions, per mantenir-se en bona forma física, per poder defendre's i, simplement, per seguir mantenint els seus costums.
La Capoeira va estar prohibida al Brasil fins que el 1930 el mestre Bimba es va presentar davant de Getulio Vargas, president del Brasil, i li va ensenyar el seu art, així va ser que el president va declarar la capoeira com a esport nacional brasiler.

Roda de capoeira en Porto Alegre, Brasil.