Modest Petróvitx Mússorgski, en rus Моде́ст Петро́вич Му́соргский (Karevo, 21 de març de 1839 – Sant Petersburg, 28 de març de 1881), va ser un dels compositors nacionalistes russos més originals i genials del segle XIX, tot i que no dels més coneguts.
Era fill d'un terratinent, gran amant de la música i sa mare li va donar les primeres classes de piano. Als nou anys va interpretar un gran concert de John Field davant d'un nombrós auditori a casa seva.
Tenia una dida (dona que alleta l'infant d'una altra) que el va endinsar en el coneixement del país a través de contes populars russos. Aquest món de màgia i fantasia el va utilitzar posteriorment en les seves composicions.
Als deu anys son pare el va matricular, juntament amb son germà Filaret, a l'Escola de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg amb la intenció que hi fessin la carrera militar.
La seva primera composició data de l'any 1852, el seu primer any d'estada a l'Escola de Cadets. Tenia només tretze anys i dedicà la peça als seus companys de l'escola militar. Ja en aquesta primera composició s'hi observa l'originalitat que tindria la seva música.
Durant la tardor de l'any 1856 va conèixer casualment Alexander Borodín, que era químic però que acabà esdevenint un gran compositor.
Mússorgski de cadet del regiment Preobrajenskide la guàrdia imperial.
fet només uns dies abans de la mort del compositor
el 1881.
Alexander Borodín Mili Balakirev César Cui
Nikolai Rimski-Kórsakov Modest Mússorgski
De tots cinc, Mússorgski fou el més genial, el més naturalista. Utilitzà sovint una harmonia basada en les escales de la música folklòrica russa; alhora, però, i potser com a conseqüència, va ser el menys tècnic, i sovint va caldre que els seus companys l'ajudessin, sobretot a instrumentar.
El 5 de juliol de 1858, Mússorgski deixà l'exèrcit i es veié obligat a treballar com a administratiu. A causa de l'alcoholisme la seva vida cau en un declivi imparable fins a la mort, a Sant Petersburg, en la més absoluta indigència. Malgrat totes les dificultats, però, no va deixar mai d'escriure música.
La seva obra mestra és l'òpera Borís Godunov (1868) basada en el drama de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin.
Altres obres seves que cal destacar són:
La fira de Sorotxinski Una nit a la muntanya Pelada (1867) El matrimoni (1868)
Quadres d'una exposició (1874) Cants i danses de la mort (1877) Khovànxtxina
Té un ampli repertori de cançons qualificades de genials, agrupades en cicles:
L'habitació dels nens (1868-1870); text del mateix Mússorgski.
Sense sol (1874); text de Kutusov, un nebot seu.
Cançó de la puça; text del Faust de Goethe (va ser l'última que va compondre).
Localització de Karevo (Pskov) i San Petroburgo - Russia
Quadres d'una exposició és una famosa suite de quinze peces musicals, composta per Modest Petrovich Mússorgski el 1874. Mússorgski va escriure l'obra per a piano, però possiblement és més coneguda per les distintes orquestracions i arranjaments d'altres músics i compositors, sobretot del compositor francès Maurice Ravel. Mússorgski va compondre l'obra en commemoració al seu amic, l'artista i arquitecte Viktor Hartmann, que havia mort amb només 39 anys l'any anterior.
Més de 400 obres de Hartmann van formar part d'una exhibició pòstuma a Sant Petersburg, entre els mesos de febrer i març de 1874, i Quadres d'una exposició, compost pocs mesos després, agafa la forma d'un recorregut musical imaginari al voltant de la col·lecció
Mússorgski estructurà la suite de manera que li permetia representar el seu propi recorregut a través de l'exposició. Per a fer-ho, va utilitzar el tema inicial 'Promenade', i quatre Promenades més al llarg de la suite. Cap al final de l'obra, el tema del 'Promenade' ha deixat de funcionar com un simple enllaç, i apareix com a part dels quadres: el tema protagonitza moviments com 'Con mortuis in lingua mortua' i 'La gran porta de Kiev', misteriosament en un, a manera de celebració en l'altra.
Ravel va ser superb i original. És notable que l'orquestració de Quadres d'una exposició no faci sonar a la peça com una obra de Ravel. Aquest va tractar conscientment de preservar el so de Mussorgsky i d'orquestrar com podria haver-ho fet el rus.
Aquests són e ls quadres que descriu:
1. Gnoms: un gnom coixejant.
2. El vell castell: un trobador cantant i tocant el llaüt a la seva estimada.
3. Les Tuleries: nens jugant en el parc de les Tuleries.
4. Bydlo: un carro amb grans rodes tirat per dos bous.
5. Ball dels pollets en la seva closca.
6. Samuel Goldenberg i Schmuyle: dos jueus polacs, un ric i l'altre pobre.
7. El mercat de Limoges: bullici de les dones comprant en el mercat.
8. Catacumbes: contemplació dels sepulcres de les catacumbes.
9. La cabana sobre les potes de la gallina: conte popular rus sobre la bruixa Baba-yaga.
10. La gran porta de Kiev: homenatge a la gran porta dels herois que rep triomfant als exèrcits russos. Aquesta porta no es va arribar a construir mai; Mússorgski s'inspira en la maqueta.
Encerta la peça:
T'atreveixes a encertar a quin quadre de Hartmann es pot referir la música de cadascuna de les següents peces de "Quadres d'una exposició"?
Suite completa
https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=Fxn0Y46Aryw
Publicado el 29/03/2012 La ORQUESTA SINFÓNICA DE RTVE interpreta la obra de Modest Mussorgsky "Cuadros de una Exposición", arreglada por Maurice Ravel, bajo la dirección de Miguel Ángel Gómez Martínez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada