Els meteorits

La setmana passada vaig visitar el Cosmo Caixa, hem va agradar molt aquest tema i aprofitant que ho estem estudiant a classe, el vull compartir amb vosaltres.

Espero que us interessi.

QUÈ SÓN ELS METEORITS?

Els meteorits són roques extraterrestres que, després de vagar per l’espai interplanetari, han resistit sense volatilitzar-se el pas per l’atmosfera i s’han estrellat  contra la superfície de la Terra i s’han pogut recollir.

Els meteorits es van formar a partir de la boira de gas i pols que fa 4.600 milions d’anys va donar origen al Sol i a tots els planetes del sistema solar. El seu estudi és essencial per obtenir informació sobre l’origen i l’evolució del nostre sistema solar i de com possibles impactes de meteorits podrien afectar el nostre futur.

D’ON PROVENEN?

Els cossos que cauen en forma de meteorits sobre la superfície de la Terra provenen de diferents zones i planetes del sistema solar. Els que procedeixen d’asteroides són els més comuns.

Meteorits d’asteroides.

La major part dels asteroides giren al voltant del sol en una franja compresa entre les òrbites de Mart i Júpiter anomenada Cinturó Principal d’asteroides. Són les restes del material que, als inicis del sistema solar, no van arribar a agregar-se per formar planetes. Existeixen centenars de milers d’aquests cossos i les seves dimensions oscil·len entre 1.000 km de diàmetre del més gran  (Ceres) fins a fragments inferiors a alguns centímetres.

Meteorits de cometes.

Una part important del material meteorític que es recull a la superfície de la Terra procedeix de cometes.

Els cometes deixen un solc de pols al seu darrere i quan la Terra creua una d’aquestes zones, se solen produir les denominades pluges d’estels fugaços. Els estels fugaços són el resultat de la incandescència i la vaporització que pateixen les partícules de pols cometari quan xoquen contra l’atmosfera terrestre, a velocitats de fins 70 km per segon. Algunes d’aquestes partícules de pols sobreviuen a la fricció i, molt lentament cauen sobre la superfície.

Meteorits de planetes.

Existeixen alguns meteorits procedents de la Lluna i del planeta Mart. El primer meteorit d’origen planetari es va trobar el 1981, quan investigadors de la NASA van analitzar els gasos atrapats en unes vesícules d’un meteorit  recollit a l’Antàrtida i van trobar que coincidien de manera exacta amb la composició dels gasos de la tènue atmosfera marciana.

Paradoxalment hi ha menys meteorits de la Lluna que de Mart. Probablement això és degut al fet que la majoria de les roques de la superfície de la Lluna són formades per fragments d’altres roques i, per tant, són de constitució molt fràgil, incapaces de travessar l’atmosfera terrestre.

ELS DIFERENTS TIPUS

La manera més senzilla de classificar les quantitats relatives de roca i metall que contenen. Així podem fer-ne tres grans grups: meteorits petris, metal·lorocosos i metàl·lics.

Meteorits de petris.

Els meteorits petris o rocosos són formats fonamentalment per minerals rics en silici, ,minerals d’aliatge de ferro níquel i troilita. Les quantitats relatives són variables però els més abundants són els silicats. La quantitat de metalls no sol sobrepassar el 20%.

Meteorits de metal·lorocosos.

Els meteorits metal·lorocosos contenen quantitats aproximadament igulas de silicats i minerals de ferro i níquel.

Es creu que aquest tipus de meteorits es van formar per mescla de metall i roques foses, com a conseqüència de l’activitat magmàtica als asteroides fa milers de milions d’anys.

Meteorits de metàl·lics.

Els meteorits metàl·lics són formats per aliatges de ferro i níquel que cristal·litzen en forma de dos minerals principals: la camacita i la taenita.

Alguns dels meteorits més grans (de fins a 60 tones) són de naturalesa metàl·lica, ja que resisteixen bé el pas de l’atmosfera. 

UN PERILL PER LA TERRA?

L’atmosfera de la Terra ens protegeix de la majoria d’objectes més petits d’uns 50 metres de diàmetre. D’aquesta mida fins a un quilòmetre, un objecte que impactés la Terra podria fer molt mal a escala local.

Per sobre d’un quilòmetre de diàmetre (una energia d’un milió de megatones), l’impacte produiria danys ambientals molt severs a escala global. La conseqüència probable seria un “ hivern d’impacte” amb pèrdua de collites a tot el món. Per sort, aquest tipus de col·lisions només afecten a la Terra, estadísticament, un cop cada milió d’anys.

Impactes encara més grans podrien causar extincions en massa com la que es pensa que va acabar amb els dinosaures fa 65 milions d’anys (un objecte d’uns 15 quilòmetres de diàmetre, uns 100 milió de megatones), però aquests impactes són encara menys probables.

Els cràters d’impactes de grans meteorits sobre la Terra es poden veure a diversos llocs. La “cicatriu” més nova és un cràter de 1000 metres de diàmetre a Arizona, format fa uns 50.000 anys per l’impacte d’un meteorit metàl·lic. S’estima que el pes del meteorit va ser d’un milió de tones.

    Meteor Crater,Arizona, EEUU. Imatge de la NASA

EL BOLID DE TXELIÀBINSK

En el matí del 15 de febrer del 2013  va explotar en l’atmosfera en la vertical dels Monts Urals, el que es considera el meteorit més gran registrat en més d’un segle.

Segons les estimacions científiques l’objecte mesurava uns 17 metres d’ample, amb una massa de 7.000 a 10.000 tones quan va xocar amb l’atmosfera, entrant en aquesta a una velocitat de 18 quilòmetres per segon, es a dir, 64.000 quilòmetres per hora. Va explotar amb una força de prop de 500 quilotones – unes 30 vegades l’energia alliberada  per la bomba atòmica d’Hiroshima --  al voltant de 15 o 20 quilòmetres sobre del sòl, desintegrant-se als 32.5 segons de xocar contra l’atmosfera.

El fragment més gran del meteorit, catalogat de la classe dels rocosos,  va caure al Llac Txebarkul  (colpejant la superfície glaçada del llac, deixant un forat de 6 metres de diàmetre), .situat a un 80 quilòmetres al oest de la ciutat de Txeliàbinsk on les autoritats van informar  d’unes 1.491 persones ferides, a causa  de l’ona expansiva produïda per l’explosió causada pel trencament de la barrera del so, ja que aquesta va provocar la destrossa de finestrals, cristalls i danys materials en edificis