Unitat
En el més llarg viatge ens acompanya
la llinda vella del portal.
Ella invisiblement,en terra estranya,
jutja,afaiçona el termenal.
Llisca a l 'intent de l 'ultima besada
un plor d 'infant que sobreviu
i la mateixa mort és enllaçada
a la por primera del niu.
L 'afany, de bella,imprevisible cursa
quan tot just mesura el planell
va replegant-se en àmbit que s'escurça
com fil estira pel cabdell.
I bé caldrà que un dia ,fi del nombre
jo sigui cert i definit
i finalment ,sota el gran mur de l'ombra
erm de senyals,em collirà l'oblit.
Josep Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada