AMICS
De tota la colla
són els més amics
l’un és nat a l’Àfrica
l’altre és fill d’aquí
Pell blanca, pell negra…
són ben diferents;
si només s’assemblen
pels ulls i les dents!
Parlant amb rialles,
mentre van jugant,
amb poques paraules
sempre s’entendran.
Per deixar la “bici”
només cal dir: “té”
i per regraciar-ho
els basta: “molt bé!”
Xutar la pilota
és com conversar:
un peu pot dir: “meva!”
o bé: “teva,va!”
Quan l’un té moneda
per comprar un llamí,
tria un tros de coca
que es poden partir,
que l’altre té boles
de banús pintat,
i li’n dóna alguna
sempre que han jugat.
Les places són amples,
per als dos amics;
i els carrers alegres;
i els jardins, bonics…
Però, casa seva
és un altre món:
l’un hi troba els mobles
que tan lluents són,
l’altre, la màrfaga
que li fa de llit.
Qui sap què somnia,
cadascú, de nit!
Quanta diferència
separa els amics!
Els uns són ben pobres,
els altres, prou rics…
però, al fons, se senten
privilegiats:
Tots dos tenen mare
i són estimats.
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada